Com podem parlar de la mort als nostres fills/es?

Parlar de la mort no és un tema fàcil per a ningú però pels adults es converteix en un tema més complicat sobretot quan es tracta d'enfocar-ho als nens. Per aquest motiu són moltes les preguntes que els sorgeixen abans d'introduir el tema: com ho puc explicar? Ho entendrà? Patirà? Estarà trist durant dies? És millor si no dic res? Potser amb els dies ja no ho recordarà? Li explico que ha marxat de viatge i no sabem si tornarà?  Aquestes poden ser algunes de les preguntes més habituals i que causen gran preocupació. Tot i així, no tots els infants veuen i entenen la mort de la mateixa manera ja que és un concepte abstracte i complicat. En relació a l'edat del nen, l'entendran d'una manera o una altra:

 

 

- Entre els 0 i els 5 anys no s'ha establert el concepte de la mort. Segurament n'han sentit a parlar però no entenen què significa.

- Entre els 6 i els 8 anys comencen a comprendre que la mort és irreversible, però són incapaços de pensar en la pròpia mort, entenen la mort en els altres.

- Entre els 9 i els 12 anys apareix la consciència de la pròpia mort i el temor a morir.

- A partir dels 13 anys aquest concepte de mort és igual que el d'un adult, tot i que el veuen com una cosa molt llunyana.

 

 

Què podem fer per tractar aquest tema?

- Primer de tot, s'ha de donar la notícia amb serenitat i és important que ho facin les persones que tenen més contacte i relació amb el nen (pares).

- Si demana a on van els morts hem de dir que no ho sabem però que no tornaran.

- Procurar respondre totes les preguntes que ens vulguin fer, però no obligar-los ni insistir a que ens pregunti coses.

- És normal que després d'això, s'angoixi de si es quedarà sol o qui el cuidarà. És important no prometre-li que "no morirem" ja que no ho sabem, sinó que ens hem d'assegurar transmetre-li que en cas que passi alguna cosa algú proper i de confiança el cuidarà (el tieta, el germà, l'avi,...). D'aquesta manera es redueix la seva ansietat.

- S'ha d'intentar no trencar amb la rutina, continuar de la mateixa manera.

- Si un nen vol anar a visitar el tanatori se l'hi ha d'anticipar i explicar prèviament què és el què es trobarà, amb qui es pot trobar,...

- Aclarir que si aquella persona s'ha mort per una malaltia, quan ell o algú de la família tingui la grip, angines,... no morirà.

 

 

A continuació enllaço una guia que pot ser molt útil: 

http://www.apega.org/attachments/article/964/guia-duelo-infantil-fmlc[1].pdf

 

Judit Verdaguer

Psicòloga infantil i juvenil