Carta d'un fill a tots els pares del món

 

No em donis tot el què et demano

a vegades només ho faig per veure fins a on puc arribar.

 

No em cridis,

et respecto menys quan ho fas,

i m’ensenyes a cridar també a mi

i jo no vull fer-ho.

 

No em donis sempre ordres.

Si enlloc d’ordres, a vegades em demanessis les coses

jo ho faria més ràpid i més a gust.

 

Compleix les promeses, bones o dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me'l;

però també si és un càstig.

 

No em comparis amb ningú,

especialment amb el meu germà o la meva germana.

Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà,

i si em fas sentir pitjor que els altres seré jo qui patirà.

 

No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig de fer,

decideix i manté aquella decisió.

 

Deixa’m fer les coses i valer-me per mi mateix,

si tu ho fas tot per mi mai podré aprendre.

 

No diguis mentides davant meu,

ni em demanis que ho faci per tu, encara que sigui per treure’t d’un embolic.

Em fa sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan jo faig alguna cosa malament

no m’exigeixis que et digui perquè ho he fet.

A vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estàs equivocat en alguna cosa

ho has d’admetre. Així creixerà l’opinió que tinc de tu

i m’ensenyaràs també, a admetre les meves equivocacions.

 

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics.

Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics.

 

No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas.

Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis,

però mai faré el que tu diguis i no facis.

 

Quan t’expliqui un problema meu,

no em diguis “no tinc temps per tonteries”

o “això no té importància”.

Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.

 

I ESTIMA’M. I digues-m'ho.

A mi m’agrada sentir-t’ho dir

encara que no creguis necessari dir-m’ho.